“Aprendre a mirar i escoltar significa aprendre a treure les nostres pròpies conclusions”. Lecciones de poesía para niños inquietos. Luis García Montero.
Macaco és un dels meus cantants favorits, les seves lletres tenen molta força, i sempre intenten fer-te reflexionar sobre el món en que vivim. “Moving”, que en català vol dir mou-te, és una cançó amb molt de significat i molt encertada en posar-la el dia que fèiem la gimcana.
És una cançó que motiva a moure’t, a participar, actuar...però en que? A on?... Macaco el que ens vol transmetre és que si volem que la societat canviï, si volem viure en un món millor, un món sostenible, el que hem de fer és moure’ns, passar a l’acció i no queixar-nos tant.
I perquè tot això canviï, necessitem educar amb valors, perquè les futures generacions es moguin per fer d’aquest món, un món millor.
I perquè aquesta cançó i no una altre en aquesta assignatura?
Jo crec que la clau de la cançó amb relació a l’assignatura és la següent frase: “Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”
Aquesta frase pot tenir moltes interpretacions, per tant penso que no n’hi ha una de correcte ni una de incorrecte. Des del meu punt de vista el que ens intenta diré és que hem de deixar de ser ignorants i hem de plantar cara el món en que vivim, recordar els nostres orígens i intentar fer les coses millor en el futur. És a dir, tornar a l’origen ens pot ajudar a començar de nou, sense cometre els mateixos errors que ens han portat en la situació actual.
Si mirem aquesta frase des de un punt de vista científic no seria del tot correcte, ja que sempre mira endavant. Però cal dir, que utilitzaríem l’origen com a base dels futurs aprenentatges per poder seguir avançant i creant nous coneixements.
L’última classe magistral de ciències socials la vam dedicar a parlar del temps i l’espai a educació infantil. Dos paraules a simple vista molt fàcils d’entendre, però com li expliques a un infant d’educació infantil que és el temps i l’espai?
Primer de tot cal dir que el temps i l’espai són dos conceptes molt importants en aquesta etapa i sobretot per la descoberta de l’entorn. Hem de tenir en compte que no podem treballar per separat aquets dos conceptes si no que sempre van de la mà.
John Bale diu que l’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o nena comença a desplaçar-se i d’aquesta manera es formaran les seves pròpies visions particulars del món que s’aniran complementant amb l’ajuda de la família i l’escola.
Per tant els nens en aquesta etapa no són un tel blanc en relació l’espai sinó que poc a poc van formant la seva percepció en l’espai. Primer la seva habitació, el carrer, l’escola.....i més endavant en etapes superiors el mapa mundi.
Però amb la percepció que tenen els infants no és suficient, des de l’escola hem de potenciar i fer que els nens i nenes experimentin de forma directe amb l’entorn. Primerament partint del seu propi cos i més endavant relacionar-ho amb els objectes.
Fent referència solament a l’espai, trobem diferents categories:
L’orientació:
Lateralitat: Esquerra/dreta
Profunditat: A dalt/a baix...
Anterioritat: Davant/darrera...
La posició de l’objecte:
Interioritat: Dins/Fora
Exterioritat: Fora de/ a fora/ a l’exterior...
Delimitació: Final, perímetre...
La posició relativa de l’objecte (fa referència a l’instant o punt de vista amb que es mira):
Interioritat
Exterioritat
Secció
Contigüitat
La distància:
Proximitat
Allunyament
Intervals
Les mesures:
Números i relacions matemàtiques
Relació entre objectes i distància
És molt important tenir en compte els coneixements que té cada infant, d’aquesta manera ens serà molt més fàcil d’enllaçar els nous coneixements amb els coneixements previs que el nen ja té adquirits.
Pel que el temps, cal tenir en compte que és un concepte que existeix però no el podem veure, per aquest motiu l’esser humà s’ha inventat objectes per poder-lo controlar. Per tant per treballar el temps a classe requereix d’una construcció intel•lectual per part dels infants i el podem potenciar mitjançant tres classes d’operacions:
-Ordenant successos (seriacions).
-Per comparació de períodes de temps.
-Amb activitats significatives de mesures de temps (cronòmetres, rellotges de sorra...)
Segons Joan Pagès, la vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.
Per tant, cal separar, els diferents temps que vivim les persones:
Temps viscut:
Temporalitat formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica.
A mesura que es creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana
És el temps subjectiu, és a dir, el temps que cada individu viu, percep. Per tant una bona manera de treballar aquest temps en l’etapa d’educació infantil és la celebració de l’aniversari, portar fotos del dia que va néixer i una actual i veure com a crescut, d’aquesta manera percebran el pas del temps.
Temps social:
És un temps complex i abstracte.
Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica.
És el temps que compartim amb les altres persones. És el més difícil d’entendre, ja que els infants els hi és molt complex pensar que mentre ells fan una activitat, a una altre banda estan fen una altra activitat totalment diferent. Això passa per l’actitud egocèntrica que tenen els infants durant l’etapa d’infantil.
Una proposta didàctica per treballar el temps social, és fer una activitat el costat d’un grup que està fen una altra i puguin observar-ho de primera mà.
Temps històric
El temps que ja no existeix.
Categories:
Allunyament i evocació- empatia.
Simultaneïtat.
Continuïtat i canvi.
Evolució causal(causa-efecte).
Ritmes evolutius i durades.
Cronologia.
Aquest temps és molt més complex que l’anterior, ja que no és un temps vivencial sinó un temps ja passat.
Aquest temps es pot treballar a partir de fonts com ara: restes del passat, relats viscuts, documents antics, imatges del passat, jocs, contes, pel•lícules...
En definitiva, com ja havia dit el principi crec que és molt important i necessari treballar el temps i l’espai a l’etapa d’infantil. Ja que és molt important que els nens i nenes sàpiguen situar-se dins un temps i espai, per poder tenir la seva pròpia visió del món.
Tot seguit incorporo aquesta cançó que per mi a sigut significativa, ja que explica el present, el passat i el futur (temps)del país on visc (espai).
Primer de tot ens hem de preguntar que significa FER i que significa SABER. FER és experiència, són els coneixements inicials que té un infant i SABER és el marc teòric, aquells continguts proporcionats pel professorat. És a dir, que a través d’uns coneixements previs i amb l’ajuda i guia del professorat l’infant pot construir el seu propi coneixement, d’això en direm, modelització.
Per tant és necessari per a la construcció del coneixement, unes experiències viscudes i amb l’ajuda d’una base teòrica permetrà els nens i nenes una construcció de models, a poder donar resposta a les hipòtesis que es planteja, en definitiva, a tenir un pensament científic.
Un exemple de tot això, és l’experiència que hem obtingut a través de l’observació de l’insecte pal o de la poma. Amb aquestes dues activitats des de bon principi ens vam formular preguntes, a través de l’observació vam crear hipòtesis que poc a poc a través del marc teòric que ens proporcionava el professor i la pròpia recerca d’informació i la que ja teníem vam ser capaços de comparar, identificar, determinar variables, interpretar i comunicar conclusions, és a dir, vam aprendre a fer ciència, molt important dins l’educació.
Per tant és molt fàcil poder fer participar els alumnes en activitats científiques, només cal que observem el nostre voltant, on estem envoltats de fets i fenòmens físics i naturals i a partir del FER i del SABER l’infant pot construir el seu propi coneixement.
Per aquest motiu el FER i el SABER són dos conceptes que no poden anar per separat, han d’estar lligats i el mateix nivell. Ja que només amb l’experiència no n’hi ha prou i amb només una base teòrica no és suficient.
Un dels principals problemes ambientals als quals ens enfrontem actualment és el canvi climàtic, que es produeix fonamentalment per les emissions de CO2, a l’atmosfera provocades per la combustió de combustibles fòssils com el gas, petroli i carbó a les industries, agricultura i abocadors d’escombreries.
Aquests nivells de CO2 han augmentat de forma alarmant en els darrers anys. La fusió dels casquets polars, la desaparició dels glacials, l’augment del nivell del mar, les catàstrofes naturals i la pèrdua de biodiversitat són els primers símptomes de canvi climàtic. Tot i això, la situació encara es reversible, reduint les emissions de CO2 conjuntament amb canvis en els nostres hàbits individuals i col·lectius.
Solucions
El protocol de Kyoto, promogut per les Nacions Unides, exigeix a 36 països industrialitzats que redueixin o limitin les seves emissions entre un 5-8%. L’any 2000, la Unió Europea va posar en marxa el Programa Europeu sobre el canvi climàtic per a ajudar als Estats membres a reduir les seves emissions.
Tot i així, la participació dels ciutadans es crucial per prevenir el canvi climàtic.
Alguns petits gestos que podem realitzar per a evitar el canvi climàtic són:
Reduir, reutilitzar i reciclar (reduir el consum, reutilitzar materials i separar les escombraries)
Utilitzar mètodes de transport més sostenibles (caminar, utilitzar les bicicletes o transport públic, compartir el cotxe...)
Reduir el consum d’energia (apagar les llums no necessàries, utilitzar bombetes de baix consum, apagar completament els electrodomèstics i altres aparells elèctrics, aïllar correctament les vivendes, baixar els termòstats...)
Utilitzar electrodomèstics de baix consum energètic...
És per tots aquests motius que és important que els nens es conscienciïn des de ben petits per a intentar aturar el canvi climàtic.
El dia 11 de novembre del 2011 va tenir lloc la conferencia de R.M. Tarin sobre educació per a la sostenibilitat.
El més curiós de la conferencia va ser que va coincidir amb l’endemà de la festa major de la UAB i l’aspecte que mostrava la universitat era la següent:
Com es pot veure una gran muntanya de brossa inundava tots els espais oberts del campus. I em pregunto...realment som conscients de la quantitat de brutícia que llencem i lo més important som conscients de com efecte tot això en el nostre planeta?
Crec que és important que em faci aquestes preguntes com a futura mestre, ja que m’agradaria poder transmetre una educació basada en la sostenibilitat. Per que en un futur hi hagi un canvi de xip en la societat, on la gent sigui conscient de la importància de cuidar el medi, l’entorn.
I per poder fer aquest canvi es necessari crear una escola oberta i activa, participativa amb l’entorn, on totes les famílies tinguin un espai d’interacció per poder construir i reconstruir el seu coneixement, és a dir, a modelitzar els seus coneixement per crear plegats un planeta sostenible.
Però per poder educar en sostenibilitat perquè les noves generacions aconsegueixin un món millor, necessitem mestres que siguin innovadors, creatius i sàpiguen fer activitats aprofitant la gran diversitat de recursos qui hi ha a les aules i en l’entorn més proper.
Crec que tan el mestre de medi social com el de medi natural ens estan oferint un ventall molt ampli d’activitats que en un futur ens seran molt útils per transmetre tots aquest valors.
Per aquest motiu he pensat que aquesta cançó de Sau descriu molt bé la importancia d'un canvi ecòlogic:
A la magistral d’avui hem parlat sobre el currículum a l’etapa d’ educació infantil.
Però que és el Currículum?
El terme currículum té el seu origen al nostre país amb la promulgació de la LOGSE el 1991.
“S’entén per currículum el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la practica docent.”
“Pla o programa educatiu, prèviament organitzat per arribar a assolir objectius educatius.”
Per tant dins el currículum trobarem diferents aspectes formals que s’hauran de treballar a l’etapa d’infantil.
Podríem comparar el currículum amb un casa. Per exemple, el primer que necessitem per construir una casa són els fonaments, que en el cas del currículum serien les capacitats o competències que hem d’assolir.
Un cop tenim els fonaments aixecarem les parets que en el cas del currículum seran els objectius i per finalitzar la casa necessitarem la teulada, que en el currículum són els continguts.
Per tant dins el currículum trobarem:
Capacitats: L’element essencial del currículum. Són el conjunt d’elements, habilitats i actituds que es consideren imprescindibles per a que una persona arribi al seu desenvolupament personal, escolar i social.
Objectius: Enuncien les finalitats. Són les capacitats, les finalitats que es pretenen aconseguir i guien el procés educatiu.
Continguts: Són els instruments per aconseguir els objectius. Conjunt de coneixements que l’alumnat ha de treballar per desenvolupar les capacitats que es proposen en els objectius de cada etapa o cicle.
Aquets continguts que estan estretament vinculats a unes àrees d’aprenentatge que a Educació Infantil són les següents:
Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres: Aquesta àrea a de promoure les relacions i l’exploració del jo i dels altres, descobrint possibilitats sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de regulació...referides el moviment, a les emocions, sentiments i hàbits.
Àrea de descoberta de l’entorn: Aquesta area implica ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessant i els preocupa en cada moment, i de procurar el mateix temps, que formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes.
Àrea de comunicació i llenguatges: La llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, comunicació i de gaudir. Aquesta àrea implica experimentar els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho facilitin i on es desenvolupi la comunicació verbal i no verbal.
Cal tenir present que aquestes 3 àrees són treballades a l’hora, a educació infantil no es contempla treballar aquestes àrees per separat ja que les 3 van lligades unes amb les altres.
"L'educació es va fer perquè la gent penses el mateix, no pas per fer la gent més culte"
Abans d’explicar d’importància del conte dins l’etapa d’educació infantil definiré que és un conte segons el Institut d’Estudis Catalans:
“És una narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc...”
“Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.”
El conte és una eina per tots els formadors socials. No és un element només de l’àmbit escolar sinó de l’àmbit social en general.
Tenint present tot això, es pot apreciar la importància del conte, el valor immens que té, que va des de l’explicació i la comprensió del món extern fins a la interpretació dels sentiments, l’expressió de l’experiència i la crítica de la societat.
Però perquè és important el conte a l’etapa d’educació infantil?
El conte apareix com un bagul ple de possibilitats de cara al desenvolupament del nen. És una font per sedimentar i enfortir els poders psíquics com són la imaginació, la fantasia, el paler i la sensibilitat. El conte ofereix la base per aconseguir un equilibri entre la realitat i el somni, molt important per fer front el món actual.
El conte ocupa doncs un lloc fonamental en la vida d’un infant i té una gran importància en el futur desenvolupament del nen perquè:
Nodreix i enriqueix la fantasia, ampliant el món de l’experiència.
Afavoreix el procés de maduració integral de la personalitat del nen.
Posa en contacte els infants amb el món de la realitat.
L’inicia en un codi moral: el concepte del bé i del mal i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat,etc...
Afavoreix moments de diàleg i trobada efectiva entre la persona adulta i l’infant.
Ajuda el nen a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions.
Molts cops és utilitzat com a tècnica terapèutica.
Tal com he comentat abans, el conte incorpora diferents aspectes que poden fer-lo valuós en l’educació infantil, entre els quals cal destacar els elements lingüístics (aproximen el nen al coneixement de la paraula), els simbòlics i imaginatius (permeten desenvolupar la imaginació), els ambientals (els aproxima al coneixements geogràfics i històrics diferents), els expressius (comprenen tot el que pot servir per desenvolupar la interpretació), els psicològics (coneixement de diferents natures humanes i veu com es poden afrontar i resoldre conflictes) i els conductuals i socials (contribueixen a aprendre hàbits de conducta).
Com hem d’explicar un conte?
Per tal de que el conte sigui tant valuós, és molt important saber explicar-ho correctament i hem de tenir en compte les següents indicacions:
Utilitzar un vocabulari adient.
Un ritme i entonació adequada.
Vocalització clara.
Gestió de la mirada.
Expressivitat gestual.
Silencis i interrogatoris.
Expressivitat sonora i musical.
Compartir l’acció fent participar.
Creació de clímax.
Obrir i tancar el conte adequadament
Però no es tracta només que els mestres sàpiguen explicar bé un conte, sinó que puguin disposar dels contes a l’hora de formar els seus alumnes.
“La fantasia és, com moltes altres coses, un dret legítim de tot ésser humà ” J.J.R.Tolkien
És molt important fomentar a les escoles una educació en valors. L’esser humà té múltiples intel·ligències, però les més importants per fomentar aquets valors són:
- Intel·ligència interpersonal. (amb els altres)
- Intel·ligència intrapersonal. (amb un mateix)
- Intel·ligència naturalista. (en relació a la sostenibilitat, el medi...)
Vivim en una societat en xarxa molt complex on està tot interrelacionat. Hem de saber gestionar aquesta complexitat. Però en quin món vivim?Com el veiem? Com el pensem?
La granoteta que no sabia que la coïen
“Imagineu-vos una olla plena d’aigua freda en la que hi neda tranquil·litat una petita granoteta. Un petit foc s’ha ansés sota l’olla i l’aigua s’escalfa lentament. L’aigua poc a poc es va posant tèbia, i la granoteta fins i tot ho troba agradable, o segueix nedant. La temperatura de l’aigua segueix pujant....ara l’aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement....cuita i morta”.
Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla. Això demostra que, quan un canvi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta...
I això és el que passa si mirem el nostre planeta, des de fa molts anys, veurem que estem patint un gran canvi i que poc a poc l’anem destruint sense ni tan sols donar-nos compte.
Des de l’escola hem de fomentar a tots els infants cap a una consciència ecològica, hem d’anar tots a una, hem de fomentar la cultura del diàleg, la bona comunicació, el canvi cap a una societat sostenible no es pot fer sinó hi ha un canvi col·laboratiu.
Es necessita una urgència de canvi i nosaltres, els mestres, som actors del canvi i no pas espectadors cal actuar i no pas queixar-se. Els mestres som el model cultural dels nens.
Per fer aquest canvi es necessita fomentar a les aules els valors ètics, ja que sense ètica no es pot educar. En la lectura feta a classe Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? diu: “L’ètica és constitutiva de l’acte educatiu” i que vull amb això, doncs que no hi ha cap acció a l’aula que no estigui plena de plantejament ètic. Els aprenentatges es construeixen a través dels mestres, alumnes i el medi que ens envolta. Aquets aprenentatges no han de ser cíclics, han de ser aprenentatges en espiral, qualsevol dels valors que creiem que són importants dins l’aula els hem de treballar des de ben petits.
Per tant, després d’haver explicat tot això hem de tenir clar que l’educació va molt més enllà de transmetre coneixements, educar és transmetre valors/ ètica. Educar és respecte, tolerància, cooperació, responsabilitat, llibertat, igualtat.....i una infinitat de paraules més que no acabaríem mai i si dubtes, és que ho estàs fen bé.
