“Aprendre a mirar i escoltar significa aprendre a treure les nostres pròpies conclusions”. Lecciones de poesía para niños inquietos. Luis García Montero.
Macaco és un dels meus cantants favorits, les seves lletres tenen molta força, i sempre intenten fer-te reflexionar sobre el món en que vivim. “Moving”, que en català vol dir mou-te, és una cançó amb molt de significat i molt encertada en posar-la el dia que fèiem la gimcana.
És una cançó que motiva a moure’t, a participar, actuar...però en que? A on?... Macaco el que ens vol transmetre és que si volem que la societat canviï, si volem viure en un món millor, un món sostenible, el que hem de fer és moure’ns, passar a l’acció i no queixar-nos tant.
I perquè tot això canviï, necessitem educar amb valors, perquè les futures generacions es moguin per fer d’aquest món, un món millor.
I perquè aquesta cançó i no una altre en aquesta assignatura?
Jo crec que la clau de la cançó amb relació a l’assignatura és la següent frase: “Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”
Aquesta frase pot tenir moltes interpretacions, per tant penso que no n’hi ha una de correcte ni una de incorrecte. Des del meu punt de vista el que ens intenta diré és que hem de deixar de ser ignorants i hem de plantar cara el món en que vivim, recordar els nostres orígens i intentar fer les coses millor en el futur. És a dir, tornar a l’origen ens pot ajudar a començar de nou, sense cometre els mateixos errors que ens han portat en la situació actual.
Si mirem aquesta frase des de un punt de vista científic no seria del tot correcte, ja que sempre mira endavant. Però cal dir, que utilitzaríem l’origen com a base dels futurs aprenentatges per poder seguir avançant i creant nous coneixements.
L’última classe magistral de ciències socials la vam dedicar a parlar del temps i l’espai a educació infantil. Dos paraules a simple vista molt fàcils d’entendre, però com li expliques a un infant d’educació infantil que és el temps i l’espai?
Primer de tot cal dir que el temps i l’espai són dos conceptes molt importants en aquesta etapa i sobretot per la descoberta de l’entorn. Hem de tenir en compte que no podem treballar per separat aquets dos conceptes si no que sempre van de la mà.
John Bale diu que l’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o nena comença a desplaçar-se i d’aquesta manera es formaran les seves pròpies visions particulars del món que s’aniran complementant amb l’ajuda de la família i l’escola.
Per tant els nens en aquesta etapa no són un tel blanc en relació l’espai sinó que poc a poc van formant la seva percepció en l’espai. Primer la seva habitació, el carrer, l’escola.....i més endavant en etapes superiors el mapa mundi.
Però amb la percepció que tenen els infants no és suficient, des de l’escola hem de potenciar i fer que els nens i nenes experimentin de forma directe amb l’entorn. Primerament partint del seu propi cos i més endavant relacionar-ho amb els objectes.
Fent referència solament a l’espai, trobem diferents categories:
L’orientació:
Lateralitat: Esquerra/dreta
Profunditat: A dalt/a baix...
Anterioritat: Davant/darrera...
La posició de l’objecte:
Interioritat: Dins/Fora
Exterioritat: Fora de/ a fora/ a l’exterior...
Delimitació: Final, perímetre...
La posició relativa de l’objecte (fa referència a l’instant o punt de vista amb que es mira):
Interioritat
Exterioritat
Secció
Contigüitat
La distància:
Proximitat
Allunyament
Intervals
Les mesures:
Números i relacions matemàtiques
Relació entre objectes i distància
És molt important tenir en compte els coneixements que té cada infant, d’aquesta manera ens serà molt més fàcil d’enllaçar els nous coneixements amb els coneixements previs que el nen ja té adquirits.
Pel que el temps, cal tenir en compte que és un concepte que existeix però no el podem veure, per aquest motiu l’esser humà s’ha inventat objectes per poder-lo controlar. Per tant per treballar el temps a classe requereix d’una construcció intel•lectual per part dels infants i el podem potenciar mitjançant tres classes d’operacions:
-Ordenant successos (seriacions).
-Per comparació de períodes de temps.
-Amb activitats significatives de mesures de temps (cronòmetres, rellotges de sorra...)
Segons Joan Pagès, la vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s’experimenta personalment però que està immers dins un temps social que l’emmarca, el contextualitza i l’explica.
Per tant, cal separar, els diferents temps que vivim les persones:
Temps viscut:
Temporalitat formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica.
A mesura que es creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana
És el temps subjectiu, és a dir, el temps que cada individu viu, percep. Per tant una bona manera de treballar aquest temps en l’etapa d’educació infantil és la celebració de l’aniversari, portar fotos del dia que va néixer i una actual i veure com a crescut, d’aquesta manera percebran el pas del temps.
Temps social:
És un temps complex i abstracte.
Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica.
És el temps que compartim amb les altres persones. És el més difícil d’entendre, ja que els infants els hi és molt complex pensar que mentre ells fan una activitat, a una altre banda estan fen una altra activitat totalment diferent. Això passa per l’actitud egocèntrica que tenen els infants durant l’etapa d’infantil.
Una proposta didàctica per treballar el temps social, és fer una activitat el costat d’un grup que està fen una altra i puguin observar-ho de primera mà.
Temps històric
El temps que ja no existeix.
Categories:
Allunyament i evocació- empatia.
Simultaneïtat.
Continuïtat i canvi.
Evolució causal(causa-efecte).
Ritmes evolutius i durades.
Cronologia.
Aquest temps és molt més complex que l’anterior, ja que no és un temps vivencial sinó un temps ja passat.
Aquest temps es pot treballar a partir de fonts com ara: restes del passat, relats viscuts, documents antics, imatges del passat, jocs, contes, pel•lícules...
En definitiva, com ja havia dit el principi crec que és molt important i necessari treballar el temps i l’espai a l’etapa d’infantil. Ja que és molt important que els nens i nenes sàpiguen situar-se dins un temps i espai, per poder tenir la seva pròpia visió del món.
Tot seguit incorporo aquesta cançó que per mi a sigut significativa, ja que explica el present, el passat i el futur (temps)del país on visc (espai).
Primer de tot ens hem de preguntar que significa FER i que significa SABER. FER és experiència, són els coneixements inicials que té un infant i SABER és el marc teòric, aquells continguts proporcionats pel professorat. És a dir, que a través d’uns coneixements previs i amb l’ajuda i guia del professorat l’infant pot construir el seu propi coneixement, d’això en direm, modelització.
Per tant és necessari per a la construcció del coneixement, unes experiències viscudes i amb l’ajuda d’una base teòrica permetrà els nens i nenes una construcció de models, a poder donar resposta a les hipòtesis que es planteja, en definitiva, a tenir un pensament científic.
Un exemple de tot això, és l’experiència que hem obtingut a través de l’observació de l’insecte pal o de la poma. Amb aquestes dues activitats des de bon principi ens vam formular preguntes, a través de l’observació vam crear hipòtesis que poc a poc a través del marc teòric que ens proporcionava el professor i la pròpia recerca d’informació i la que ja teníem vam ser capaços de comparar, identificar, determinar variables, interpretar i comunicar conclusions, és a dir, vam aprendre a fer ciència, molt important dins l’educació.
Per tant és molt fàcil poder fer participar els alumnes en activitats científiques, només cal que observem el nostre voltant, on estem envoltats de fets i fenòmens físics i naturals i a partir del FER i del SABER l’infant pot construir el seu propi coneixement.
Per aquest motiu el FER i el SABER són dos conceptes que no poden anar per separat, han d’estar lligats i el mateix nivell. Ja que només amb l’experiència no n’hi ha prou i amb només una base teòrica no és suficient.
