dimarts, 25 d’octubre del 2011

QUÈ HE APRÉS OBSERVANT UN INSECTE PAL?

Primer de tot m’agradaria dir uns adjectius per definir com ha de ser una classe de ciències en una aula d’educació infantil. És important saber que no hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen las ciències, però, per la meva experiència com alumna i com a mestra en pràctiques puc dir que una classe de ciències ha de ser viva, curiosa, divertida i ordenada. Perquè aquets quatre adjectius? Doncs perquè penso que per aprendre ciències el primer que hem d’aprendre és ha observar i estar contínuament en contacte amb l’entorn. Per aquest motiu crec que el professor de didàctica del coneixement del medi natural ens ha deixat a les nostres mans un esser viu, més concretament, un insecte pal, on en tot moment nosaltres hem sigut l’anima de la recerca i el professor el guia.
A través de l’insecte pal, nosaltres hem hagut de buscar informació per saber que menjant, on viuen, com es mouen, si canvien….en definitiva informació per poder fer que l’insecte pal sobrevisqui a les nostres mans. D’aquesta manera a part de saber com és un insecte pal, hem aprés a buscar informació, a deduir coses a través de la observació , a elaborar les nostres pròpies reflexions i així poder extreure que la vida funciona mitjançant un procés d’interacció i canvi constant entre un organisme i el seu ambient. D’aquesta manera hem aprés també una forma diferent de poder ensenyar ciència els infants, amb una visó integradora on hi ha una connexió entre el pensament de l’alumnat i el coneixement científic, una selecció adequada dels models de ciència escolar, una vinculació amb l’experiència, creativitat i imaginació,una gran interacció social i una clara relació entre pensament, fer i comunicar.
Això ens ajuda a veure que el món és ple de fets i fenòmens, i a l’escola intentem connectar-los tots, però molts cops l’alumnat té dificultats en connectar tot allò que aprèn a l’escola amb la pròpia vida i amb el medi. El que intenta fer el coneixement científic és ajudar a participar, actuar i comprendre el món però sense deixar de banda tots els altres coneixements, ja que el món està ple de mirades.

“Aprendre ciències és construir una manera de mirar o situar-se davant dels fenòmens naturals; és a dir, una manera de fer, de pensar i d’actuar més poderosa” 
Espinet,M; Pujol,R.M. (gener 2004). Construir el model d’ésser viu a l’escola infantil i primària.